He llegit aquest article i m’ha fet pensar diverses coses:
🤔 No oblidem mai que cada persona és única en el món.
🤔 No oblidem mai que obrir fronteres és necessari per aprendre cada dia més.
🤔 No oblidem mai que un nen se sap aguantar quan una cosa l’interessa.
🤔 No oblidem mai que els nens ens donen constantment pistes del que necessiten.
🤔 No oblidem mai que som éssers humans amb constant evolució.
🤔 No oblidem mai què som!
Una de les paraules que m’ha cridat l’atenció d’aquest article ha estat SEDUCCIÓ , he pensat:
SEDUCCIÓ sempre i quan sigui autèntica i amb consciència, és a dir, seduir per aportar aspectes de millora que beneficiïn als petits i que aquesta seducció sigui per part de l’adult natural.
Hi ha persones que els hi surt i són “tal com ragen” i ho comparteixen compartint un “com soc” de manera natural i sense prejudicis i altres persones que els hi costa més.
Tot es respectable, només cal que el que es transmeti arribi i emocioni.
De fet saber seduir és molt valuós perquè es pot arribar a captar l’atenció a infants que els costa està atents i , sumat amb uns bons coneixements i un saber transmetre de manera motivada, podem facilitar als infants que volin plens d’il·lusió i satisfacció (imaginació, creativitat i interès per conceptes nous).
La paraula VOLAR és molt àmplia…seria un altre tema per reflexionar ja que un pot volar però està amb els 5 sentits ben oberts.
REFLEXIÓ:
Observem-nos adults acompanyants i així podrem arribar a entendre MÉS COSES o TINDREM ALGUNA PISTA MÉS del perquè el nostre infant és com és en segons quins aspectes , tampoc no deixem d’oblidar que nosaltres també hem set infants.
Seduïm, motivem , engresquem i deixem ser perquè deixar ser forma part del respecte.
Com adult i , des del meu punt de vista, és important saber observar , està atent i preparat per poder satisfer les mancances i necessitats dels nostres petits i , no oblidem mai , que nosaltres també tenim mancances i que amb voluntat i ganes les podem treballar.
Fa molt respecte escriure sobre conductes humanes i més quan es tracta de la relació entre adults i petits però penso que hem de ser valents i arriscar-nos a obrir temes exposant i compartint el que pensem ja que ens podem sorprendre del que podem arribar aprendre a partir de realitats quotidianes personals.
Compartir experiències pot ser molt enriquidor i ens pot donar pistes per millorar cada dia una miqueta més com a persones adultes i acompanyants de vida.
Un dia m’agradaria parlar dels límits, un tema complexa, relatiu i sovint subjectiu.
Avui m’he llançat a la piscina i he compartit pensaments, demà potser em costarà i demà passat potser encara m’engrescaré a compartir més i més pensaments i vivències, qui sap. En definitiva: sigues tu mateix /a però el que facis fes-ho amb consciència i il·lusió.
Deunidó! no sé si has arribat a llegir fins aquí…en tot cas si ets aquí GRÀCIES i si t’ha agradat i vols col·laborar amb un m’agrada o dir la teva fantàstic!
Com sempre, reflexions d’una petita i gran aficionada a aprendre cada dia una miqueta més.