La música atrau i si hi ha persones com la d’aquest vídeo “Bobby McFerrin Demonstrates the Power of the Pentatonic Scale” que saben comunicar i transmetre amb aquesta senzillesa i entusiasme ens podem arribar a sorprendre de la gran capacitat que tenim per adquirir diferents habilitats.
Hi ha molta gent que m’ha dit “Àngels, jo no tinc oïda musical”, aquesta frase és molt senzilla de dir però complexa de respondre perquè cada cas “és un món” i per això sempre recomano aquesta entrevista del professor Alfred Tomatis.
Si partim d’una oïda sana ens podem sorprendre dels resultats que es poden arribar a adquirir tant en el món musical com en altres camps.
Saber escoltar és tot un aprenentatge que no s’acaba mai perquè hi ha molts factors en joc, però si tenim la sort de coincidir amb persones que tenen una capacitat de comunicació efectiva i “autèntica” ho hem de poder i voler aprofitar ja que ens ajudarà a reforçar el present i el futur. El present perquè estarem atents al 100% i això ja és un gran treball personal i el futur perquè ens ajudarà a anar configurant la nostra personalitat i els nostres propis interessos.
Tenir la capacitat de poder comunicar és una de les eines més valuoses que disposem els éssers humans , però saber comunicar és més complicat. Tenim la sort que ens podem expressar amb llenguatge verbal i no verbal. A mi m’atrau i m’interessa aquella comunicació que surt de dins, aquella que és autèntica i que arriba al receptor amb entusiasme i amb ganes d’aprendre cada dia més , aquella que arriba amb un llenguatge parlat, corporal, gestual que captiva.
Treballar amb infants et fa replantejar moltes coses del teu propi ser. Ells mateixos et donen pistes per a poder millorar les teves eines comunicatives, d’aquesta manera ens reforcem mútuament… això és molt valuós. Per tant si un sap transmetre amb entusiasme, amb vivesa i amb amor que ho APROFITI perquè és una virtut fantàstica! Sovint penso: som molta colla, molta, però quina sort que tots som diferents i que cadascú pot aportar el seu granet de sorra particular.
Com sempre, reflexions d’una petita i gran aficionada